L’arbre
En un d’aquells moments típics de Sant Jordi, dels quals no es parla ni escriu gairebé mai, vaig sentir que havia d’anar al lavabo. Tornava d’una firma a la llibreria Taifa i la meva següent cita era a la parada de Casa del Libro. Com que a davant hi havia la llibreria, vaig pensar a passar primer pel bany. Hi havia cua per accedir a l’edifici, però em vaig animar dient-me "Soc escriptor, potser em puc colar". A l’entrada s’apostava un senyor de jaqueta verda, gras, no massa alt, baix fins i tot, pensatiu, una mica tètric, amb pinta d’haver-ho vist gairebé tot al seu lloc de treball: la porta d’accés. Li vaig explicar que em disposava a firmar a la parada que hi havia just davant, i que em vindria molt bé passar pel bany primer: "¿Puc?". No sé com em va mirar, potser de cap manera en particular, que és........
