A Pedro Plaza Salvati, escriptor veneçolà, el vaig entrevistar quan va publicar La vida interrumpida (Catarata), sobre la seva tornada de Barcelona (on resideix) a Veneçuela, a Caracas, durant la pandèmia. El seu país estava pitjor que mai, de manera que li vaig preguntar al final: "¿I ara què?". Ell em va respondre així: "Toca esperar, creuar els dits, i cada un amb la seva consciència i els mitjans que té al seu abast contribuir al rescat del país".

Vida i dolor per Veneçuela /

Ara Veneçuela fa esgarrifar. Quan es va saber de la terrible taca que per a la història suposa el daltabaix d’aquest país emocionant i estrany li vaig trucar a casa seva a Barcelona. Volia saber com vivia aquest moment de la vida interrompuda de Veneçuela, ara també el país de tots els que viuen la nova taca de la seva història.

"T’he explicat", em va dir, "això de l’edifici esfondrat on vaig viure un temps... Només perquè te’n facis una idea et deixo unes fotos de l’abans i del després... Eren dues torres de 13 pisos amb cinc apartaments per pis cada torre, davant el mar Carib, a la zona més castigada del terratrèmol: Playa Grande, municipi Catia La Mar, La Guaira, molt a prop, per cert, de........

© El Periódico (CAT)