Rostre de Papa
El Llibre d’estil d’aquest diari explica que al Papa, és a dir, al Sant Pare, se li ha de dir amb majúscula, però amb minúscula si no parlem d’un papa en concret, o si aquesta paraula precedeix el seu nom. Però, ¿de quina manera hem de dir al Papa si anteposem la paraula rostre? Rostre de papa: ¿papa o Papa? Aquí el Llibre d’Estil ha de permetre’m dir Rostre de Papa.
Hem vist ara aquesta cara, la cara d’un Papa, o del Papa, tantes vegades com ens ha donat la gana. Les ràdios i les televisions, laiques i no laiques, les serioses i les menys serioses, s’han llançat a aquesta cara en totes les seves dimensions. La cara és el mirall de l’ànima, es diu. Aquest Papa té l’ànima estrangera, però aquí s’ha comportat com un peninsular, com un català i com un canari. Lloat sigui el Senyor.
Alguna vegada vaig veure el Papa enfadat, contrariat, com si alguna cosa anés malament a les diferents zones de la seva ànima. I això em va portar a pensar en l’ànima d’aquest papa, del Papa. ¿Com serà? ¿Com resisteix aquest home, amb aquest somriure que mostra, a tot allò........
