Quan es parla de defensa, l’atenció se sol dirigir als grans programes d’armament, els contractes multimilionaris o les tensions industrials entre les grans potències europees. Aquesta, però, només és la part més visible d’una transformació molt més profunda.

La seguretat del segle XXI ja no depèn únicament d’exèrcits ben equipats. També depèn de la capacitat d’una societat per resistir una crisi, adaptar-s’hi i continuar funcionant.

Els experts en diuen defensa estesa. Un concepte que incorpora a la seguretat sectors tradicionalment considerats civils: l’energia, la logística, l’enginyeria, la sanitat, les telecomunicacions o les infraestructures. Sense aquests sectors, no pot operar amb eficàcia cap exèrcit.

Però hi ha un segon concepte, menys conegut i potser igual d’important: la seguretat humana. Una apagada, un ciberatac o la interrupció d’una cadena logística poden fer tant de mal com una acció militar convencional. Les dues idees parteixen d’una mateixa realitat: la línia que separava el front de la rereguarda pràcticament ha desaparegut. La defensa comença molt abans que no........

© El Periódico (CAT)