Fa temps, un mitjà de comunicació madrileny publicava crítiques de misses com si es tractés d’espectacles teatrals o de concerts. Em penso que encara ho fan. En tot cas, aquesta crònica de la visita del Sant Pare a Madrid i a Catalunya podria ser una versió actualitzada d’aquells comentaris eclesiàstics tan peculiars.

Anem a pams. Hi ha hagut dues maneres diferents d’afrontar la presència de Lleó XIV entre nosaltres. Parlo en general, perquè és cert que hi ha hagut interferències i característiques que s’han repetit al llarg de l’estada. Posem-ne un exemple. En la vigília d’oració al Santiago Bernabéu van intervenir uns quants joves que van fer preguntes al Papa. Totes cronometrades, totes amb la resposta del Pontífex a punt. Les vivències de la fe, els dubtes, l’eclosió de la devoció. Totes fetes per joves ben vestits i molt predisposats. A Montjuïc, també van fer una cosa similar. També hi va haver espectacles (ho dic bé: espectacles) molt dubtosos des de la perspectiva estrictament religiosa. A Madrid, mentre esperaven el Papa, van desfilar per la gespa........

© El Periódico (CAT)