Això canvia diàriament i s’assembla cada vegada més a unes puntes de coixí, una tasca delicada i minuciosa on cada passada afecta el conjunt de l’obra. Donald Trump no tenia clar el que volia quan va atacar l’Iran tret d’un èxit ràpid, dels que a ell li agraden, per continuar presumint de com de bé que ho fa tot i continuar obrint els telenotícies, que és una cosa que fa com ningú encara que només vengui fum. Ara, passades diverses setmanes de guerra que han posat en qüestió tota l’economia mundial, Trump ja sap que necessita sortir al més aviat possible de l’embolic en què l’ha ficat el seu amic Bibi Netanyahu, que aquest sí que sap el que vol. El que passa és que fer-la grossa i després que surti de franc no és fàcil, perquè cal comptar amb els altres de la partida que tenen les seves pròpies agendes, moltes vegades incompatibles entre si.

La de Washington és clara: amb vista a les seves eleccions del novembre, Trump necessita tornar els seus soldats a casa i parar la pujada del petroli i de la inflació, i no pot fer-ho sense un èxit que li permeti dir que ha........

© El Periódico (CAT)