Mentre som feliços després de guanyar el Mundial i afegir una estrella a la samarreta i mentre Rodríguez Zapatero continua avergonyint-nos, la saviesa popular afirma que no hi ha situació dolenta que no sigui susceptible d’empitjorar, i això s’aplica a l’expresident i també a l’estret d’Ormuz, convertit en el centre del conflicte entre els EUA i l’Iran. Enrere han quedat altres exigències com el canvi de règim a Teheran, la seva política nuclear, l’arsenal de míssils, o el seu suport a grups afins que incendien la regió. La ironia és que l’objectiu central de Washington és avui reobrir l’estret d’Ormuz a la navegació, és a dir, tornar a la situació que hi havia abans que Trump i Netanyahu llancessin el seu insensat atac contra l’Iran. El que es diu fer pa amb unes hòsties.

Durant els cinc mesos que acumula un conflicte que segons Trump s’hauria d’haver resolt "en dies" i després "en quatre o sis setmanes", l’Iran s’ha adonat que té a la seva disposició una arma molt més poderosa que la nuclear que és, precisament, el control........

© El Periódico (CAT)