És coneguda l’anècdota que, l’any 1787, a la sortida dels debats de la convenció constituent de Filadèlfia, quan una senyora va preguntar a James Madison si finalment s’havia escollit un sistema de monarquia parlamentària o una república, aquest va respondre-li: "Una república, senyora, si la podeu mantenir...".

L’article d’avui no vol fer referència als Estats Units, sinó a centrar-nos en la necessitat de poder mantenir el que hem aconseguit a Europa, a Espanya i a Catalunya.

El punt de partida no pot ser un altre que el reconeixement del que s’ha aconseguit en els últims 50 anys a Espanya i Catalunya (sortint d’una dictadura i sent avui una de les democràcies més consolidades d’Europa, amb un dels índexs més alts de creixement), o la superació en 75 anys del trauma col·lectiu que va suposar la Segona Guerra Mundial a Europa. Una situació llavors a Europa que, tal com descriuen Ian Buruma a Año cero. Historia de 1945 o Keith Lowe a Continente salvaje, no venia dominada només per la destrucció física, l’absència, el desplaçament o la gana, sinó sobretot i........

© El Periódico (CAT)