Pot ser que Alberto Núñez-Feijóo sigui el pròxim president. Per això les seves posicions en política internacional són rellevants. Sempre ha sigut així, d’acord amb el paper de potència mitjana que té Espanya i amb el lloc preeminent que ocupa en la geopolítica, frontissa entre Europa i Àfrica, pont amb l’Amèrica Llatina i propietària de l’entrada a un mar a què van a raure gairebé tots els conflictes.

Així va ser amb Felipe González, que va saber treure partit d’aquesta situació privilegiada, competint amb França i canviant cromos amb Helmut Kohl per consolidar certa hegemonia al Mediterrani. A la seva manera, i des de la subordinació a Washington, José María Aznar també va percebre que Espanya pot fer més del que li toca. A les Açores, va arribar a creure que podia formar part d’una trinitat d’elegits quan més aviat era una trobada de trilers. Així li va anar.

Pedro Sánchez juga a contracorrent, amb una Europa escorada cap al pol oposat, i un Govern assetjat per la justícia, però ha aconseguit fer-se un lloc entre una opinió........

© El Periódico (CAT)