No és la primera, ni l’última vegada, que un revolucionari es vesteix de tirà quan arriba al poder. No obstant, el cas de Daniel Ortega, que suma 30 anys com a president de Nicaragua, presenta trets únics, que suposen un toc d’atenció per a molta gent de la meva generació. Entre l’Ortega d’avui, que acaba d’anunciar el final de les eleccions al seu país, i el de 1985, hi ha una tirada que costa d’entendre i, sobretot, de pair, per als que vam viure l’arribada al poder dels sandinistes com un acte de justícia poètica i com un buf d’aire fresc en un món pintat de blanc i negre per la guerra freda. Aquells revolucionaris van arribar a Managua embolicats en una àuria d’autenticitat i frescor que suposava una esperança per........

© El Periódico (CAT)