Cares llargues a Ankara. Podria ser el títol de la crònica mundana de l’última cimera de l’OTAN. Rostres severs. Moviments lents d’uns líders que semblen aguantar la respiració per evitar que un sospir provoqui un sobresalt. Fins i tot Erdogan, l’amfitrió. Tot i que en el seu cas es deu probablement a una síndrome d’hiperdivergència, ja que té raons sobrades per estar content. Per fi podrà adquirir els anhelats F35. Per atacar Grècia, un altre membre de l’Aliança, si es presenta. O........

© El Periódico (CAT)