Digue’m què desregules i et diré quin país vols
Digue’m què desregules i et diré quin país vols
Les regulacions són la memòria escrita dels abusos que una societat ha decidit no repetir
Fa tres anys que el Govern de Marga Prohens ens parla de simplificació administrativa. Aquesta setmana, l’acord entre PP i Vox per governar Andalusia ha decidit fer una passa més i ha creat una vicepresidència de Desregulació. Les dues expressions semblen diferents, però formen part del mateix diccionari polític. Fa uns anys la dreta parlava d’abaixar impostos o de reduir la despesa pública; avui prefereix parlar de simplificar i desregular perquè són paraules que sonen tècniques, modernes i aparentment inofensives. Costa trobar algú disposat a defensar la burocràcia. I precisament per això funcionen tan bé.
Quan sent un govern anunciar que simplificarà o que desregularà, ja no pens en finestretes ni en formularis. La primera pregunta que em faig és una altra: qui podrà tornar a fer allò que fins ara la llei li impedia fer? Perquè cada regulació té una història al darrere. Si hi ha normes urbanístiques és perquè qualcú va construir allà on no havia de construir; si existeixen controls ambientals és perquè qualcú va contaminar massa; si existeixen pactes contra les violències masclistes és perquè les dones som assassinades només pel fet de ser-ho; si hi ha drets laborals és perquè qualcú va explotar massa; si els........
