Opinión | Tribuna

Sebastià Frau i Gaià

Marga Prohens.

En el món de la política, constitueix un recurrent recurs dialèctic —barroerament dialèctic— atribuir, a l’adversari, manifestacions que no ha fet i retòrcer allò que sí ha dit de manera que es violentin les paraules i el seu sentit. Al cap i a la fi, quan s’actua així, ens trobem en presència d’una burda estratègia de llarg abast que pretén, per un costat, desacreditar l’oponent amb un procediment gens encomiable i, per l’altre, fer prevaldre el propi missatge sense rebatre l’argument oposat (que ni tan sols haurà estat objecte d’anàlisi). Una variable d’aquests procediments pocs sans consisteix, des del poder, a dir planerament mentides sobre l’actuació pública duta a terme. A saber, dir que han fet allò o allò altre quan la realitat és, o bé que no han fet res, o bé que ho han fet en sentit radicalment contrari al pregonat.

Unes altres variables són identificar correctament el problema i prendre decisions en la direcció d’agreujar-lo encara més (i aquí no ha passat res) o voltar sobre els temes candents sense enunciar i valorar les causes que el provoquen (per poder posar-hi remei amb criteri, naturalment). Com exemple paradigmàtic de tot plegat, potser es podria posar la generosa entrevista, per extensa, concedida a aquest diari, fa uns dies, per la presidenta Prohens (DM, 20 de........

© Diario de Mallorca