Joan Alcover, ‘La Balanguera’ i tots nosaltres

L’himne oficial de Mallorca simbolitza la perseverança, la fe en els ideals perdurables, el respecte i l’estima a l’avior i al treball constant perquè no es trenqui el fil que uneix el passat i el present

Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854-1926). / ARXIU

Gràcies a una intel·ligent iniciativa de l’Obra Cultural Balear, el passat divendres s’ompliren les places i les escoles de Mallorca per cantar, com una sola veu, La Balanguera. Per la magnitud de l’exitosa trobada i pel significat i el valor que té el poema de Joan Alcover, que, musicat per Amadeu Vives, esdevingué l’himne oficial [nacional] de Mallorca, ben segur que paga la pena evocar/recordar els principals protagonistes de la celebració.

Joan Alcover i Maspons (Palma, barri de la Calatrava, 1854-1926), llicenciat en Dret, alt funcionari de l’Administració de justícia, fou un dels més grans poetes que ha produït Mallorca. Colpit pel dolor inguarible de pèrdues familiars (veié morir molt prematurament les seves dues successives esposes, Rosa Pujol i Maria de Haro, i dels cinc fills que tingué dels dos matrimonis, només un el sobrevisqué, Pau Alcover de Haro), s’erigí en un referent cultural de primer ordre, no només literari, aquí i al Principat. Si s’hagués de destacar qualque poema de la seva lluïda producció, potser caldria parlar de La relíquia —en què evoca la infantesa enyorada en contrast amb les hores amargues que visqué—, La Serra, dins el poemari Cap al tard, i, per descomptat, La Balanguera, que, a força de filar sense desmai, ens ha permès, als mallorquins, arribar vius fins aquí.

Quin relat ens explica la Balanguera misteriosa? Què fa que el poema tengui unes especials connotacions per a Mallorca i per als mallorquins? La Balanguera, composta de cinc estrofes de les quals només se’n canten tres i la tornada, és una bellíssima expressió de la continuïtat històrica, ens adverteix de la necessitat........

© Diario de Mallorca