Miquel Vadell Balaguer

La Soledat: entre l’abandó i l’especulació

El pasacalles de La Soledat en imágenes / Gemma Barra

Fa uns dies, a la plaça de Can Ribas, vàrem celebrar una assemblea oberta per parlar de La Soledat. No sé si aquestes trobades serveixen per canviar el curs de les coses, però sí que ajuden a posar nom a una tristesa compartida. Davant les naus antigues, entre la memòria obrera i la pols dels projectes aturats, era inevitable sentir que el barri es troba en un d’aquells moments en què encara podria salvar-se, però també podria desaparèixer sense gaire renou.

La Soledat va néixer fora de les murades, vora l’horta i les fàbriques, i va construir una identitat pròpia entorn del treball. Can Ribas n’és el gran símbol, però no l’únic. Hi hagué Can Salom, sa Farinera, curtidories, l’elèctrica de Son Molines i tants altres espais que feren del barri un petit món obrer, intens i orgullós. Perquè el paisatge no és només la Serra o la mar: també ho són els carrers modestos, les façanes gastades, les traces dels antics tallers. La Soledat té dret a ser reconeguda en aquest paisatge propi, fet de treball, de veïnatge i de temps acumulat, i no a ser convertida en un decorat nou on els seus habitants ja no s’hi puguin reconèixer.

Després de l’assemblea vaig poder parlar amb Carles Manera, gran coneixedor del patrimoni industrial de Mallorca, i compartíem una evidència: Can Ribas té un potencial........

© Diario de Mallorca