Miquel Vadell Balaguer

El Terreno, quan el barri esdevé marca

Fins fa poc, una pancarta penjava de la façana d’un nou hotel del Terreno i convidava tothom a sentir-se «terrenero». La campanya no venia habitacions: venia una identitat i la promesa que l’establiment volia formar part del barri.

No som del Terreno. Però, gràcies a una terrenera de soca-rel, l’he anat coneixent i admirant. És un paisatge singular de Palma: entre la mar i Bellver, cosmopolita i alhora petit poble; de jardins, casetes, costes i terrasses.

Júlia Román explicà que el Terreno no va néixer com una operació immobiliària, sinó com un paisatge construït sobre camins antics, finques d’esbarjo i una topografia excepcional. Bellver, la mar i el jardí donaven unitat a una arquitectura heterogènia.

Però aquell paisatge es va anar perdent. Un urbanisme excessiu substituí xalets i jardins per blocs desproporcionats; el passeig Marítim separà el barri de la mar, i l’oci nocturn passà de les terrasses obertes a les discoteques i el renou, fins a fer difícil viure-hi.

Per això, rehabilitar l’edifici de l’arquitecte Francesc Casas com a hotel i recuperar l’espai degradat poden ser bones notícies. La intervenció té qualitat i l’hotel anuncia cultura i obertura al barri. Però, en una ciutat turistificada, un hotel de quatre........

© Diario de Mallorca