Opinión | Tribuna

Miquel Àngel Lladó Ribas

Peregrinos descansando antes de retomar el Camino de Santiago. / Lavandeira jr

Havia sentit parlar d’ell com una variant més aviat exòtica del Camino, famosa per la duresa d’algunes etapes i la solitud i el silenci dels seus paratges. I efectivament, no en vaig quedar gens decebut. El Primitiu és sens dubte un dels trams més bells d’aquesta via secular, que deu la seva denominació al fet que va ser un rei d’Astúries, Alfons II, la primera persona que cap allà el segle IX de la nostra era decidí recórrer els 315 km que separen la localitat d’Oviedo de Santiago de Compostel·la. Se’l considera, doncs, el primer pelegrí d’aquesta emblemàtica ruta, que impulsa cada any milers de persones a caminar pel denominat Camí de les Estrelles tot seguint la Via Làctia, el punt final del qual és la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Galícia.

Enguany no era un any qualsevol, tanmateix. Es complien 16 anys des que vaig començar a fer el meu primer Camino, l’any 2010. Aquesta era l’edat que tenia........

© Diario de Mallorca