Quisque consequat interdum arcu, in porta nibh rhoncus eu. Ut iaculis ultricies velit, ac elementum lacus rutruae porttitor nulla. Morbi pharetra vulputate placerat.

El primer ministro israelí, Binyamín Netanyahu. / RONEN ZVULUN / POOL / EFE

Mentre que els Estats Units han anunciat formalment —i no sense certa traïció— l’inici de la segona fase de la reconstrucció de Gaza, Netanyahu es nega a acceptar aquest escenari si Hamàs no lliura les armes de manera definitiva. Fins llavors, continuarà l’estratègia militar de bombardejar la població indefensa i de cercar un terrorista en cada palestí de la Franja. Sembla que el primer ministre es troba entre dues aigües: d’una banda, ha d’acontentar Trump en aquesta reconstrucció idíl·lica d’un «Carib a la Mediterrània» —aixecat sobre els fonaments d’una barbàrie humanitària que s’ha emportat tantes vides innocents—; de l’altra, ha de mostrar-se dur per no perdre suports en les pròximes eleccions legislatives del 27 d’octubre. Precisament, un dels seus oponents, Gadi Eizenkot, que alguns descriuen com a moderat, el supera en els sondejos amb uns mètodes encara més radicals que els de Netanyahu, cosa que sembla impossible. Mentrestant, el modus operandi respecte al poble palestí continua sent el mateix des de la creació d’Israel pels volts de l’any 1948: una Palestina sense palestins. Pel que fa a això, conegudes són les paraules de Golda Meir: «Els palestins no existeixen. No existeix el poble palestí». De totes maneres, el fet d’ignorar els palestins, no vol dir que no existeixen, encara que en l’ideari del ‘Gran Israel’ no es contempli la........

© Diario de Mallorca