Opinión

Martí Àvila i Serra

Rudolf Höss, en la seva autobiografia, Jo, comandant d’Auschwitz, deia que la gran mortalitat de jueus en el camp de concentració era motivada pel seu estat psicològic. Els retreia que havien perdut les ganes de viure, de manera que s’enfonsaven per qualsevol circumstància o eventualitat. Com si estar confinat en un camp d’extermini, privat del més bàsic, fos una cosa fortuïta. Segons l’obersturmbannführer Höss, aquest decaïment no s’explicava tan sols per l’extenuant treball al qual eren sotmesos, l’alimentació insuficient, la superpoblació dels barracots —cal esmentar que cada barracó admetia unes tres-centes persones, però convivien allà unes mil—, i tots els altres contratemps que implicava la vida en un camp de concentració. En el fons, Höss culpava als jueus de la seva situació, quan el que realment s’esdevingué allà fou esperonat per ells mateixos. Si les condicions físiques no eren les adequades, si l’alimentació era insuficient i generava defalliment per la duresa del treball, el fred i la calor, el maltractament, si els ànims psíquics no eren els que tocaven per la crueltat en què actuaven els guàrdies de les SS i els mateixos ‘kapos’, si eren testimonis de suïcidis i mort arreu, com volien que estiguessin? Fins i tot, allò que no es pot justificar de cap de les maneres, Höss ho va fer, com si tot el que........

© Diario de Mallorca