Persèpolis
Muere "de tristeza" Marjane Satrapi, autora de 'Persepolis', a los 56 años
La visita del papa i el rebombori que hi ha hagut al darrere, ha fet passar de puntetes la mort de Marjane Satrapi a París, el 4 de juny, a l’edat de cinquanta-sis anys, la coneguda autora de la novel·la gràfica, Persèpolis (2000), que narra la seva infància i adolescència en l’era de la Revolució Islàmica a l’Iran, i que se li va concedir el Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats l’any 2024. France-Presse va dir que va ‘morir de tristesa’, sense escorcollar més en l’assumpte. Tampoc aquí ho farem. Marjane ha destacat per la seva lluita a favor de l’alliberament de la dona iraniana, especialment en aquests darrers anys, enfrontant-se al fonamentalisme religiós que varen imposar els aiatol·làs. Marjane va néixer i va viure entre dos règims, el dels Pahlavis i el de Khomeini i successors. El primer, el de l’Iran de la dinastia Pahlavi, que feren un gran esforç per a modernitzar la societat en tots els seus estaments a exemple de les civilitzacions occidentals i a la vegada reduir el control religiós dels ulemes en la població civil, fins al punt de prohibir a les dones l’ús del xador. Tot i l’obertura dels Pahlavis, no deixa de ser un règim dictatorial, repressiu i corrupte, que oprimia al poble amb duresa des del moment que manifestaven les seves idees i tendències polítiques. El segon, una vegada derrocat l’últim xa de Pèrsia, Reza Pahlavi, sorgeix arran del triomf de la revolució iraniana, on l’Iran........
