Indiferències
Vista de la masificación turística en el Parc de la Mar de Palma de Mallorca / CATI CLADERA / EFE
A hores d’ara tothom parla de massificació, i no és un fenomen exclusiu de Mallorca, ans mundial. Sembla que ha esdevingut la paraula de moda en aquestes últimes setmanes en les nostres Illes, com si fos una descoberta d’última hora, quan la veritat fa anys que patim d’aquest mal, resulta que està arrelat en el sòl mallorquí, la qual cosa no ens ha de sorprendre. Els profetes hodierns s’han cansat de clamar enmig d’un desert, el de la indiferència. Aturem-nos en aquesta paraula. Què és la indiferència? És simplement no mostrar cap casta d’interès per una situació concreta o, al capdavall, falta de compromís ètic envers les persones. «Massa gent, no importa, a mi no em molesten. Porten la bossa ben plena, molt bé, que ho gastin. Ja se n’aniran quan toqui». Fins i tot, algunes línies de transport interurbà hi ha hagut que reforçar-les amb més busos i també amb l’ús d’una reserva prèvia per a residents, perquè molts es quedaven a terra. He vist autèntiques baralles, empentes, insults, nervis i crits histèrics, mentre hom esperava el bus. I, malgrat tots els esforços, sempre la indiferència que ens ronda. A penes es fa molt poc o gairebé res per solucionar-lo. Pareix que el govern autonòmic vol plantejar un projecte per l’any que ve que reguli, per exemple, el control dels cotxes de lloguer. I em pregunto, per què hem d’esperar fins a l’any que ve quan el........
