Entre el pla lector i el d’escriptura, una muntanya

Sant Jordi 2026, libros y rosas / Luana Caridad López / DMA

La setmana passada, el llibre i la rosa han estat els principals protagonistes, gràcies a la diada de Sant Jordi, un dia singular per a tots els amants dels llibres i de la lectura i, també, un estímul pels que habitualment no compren llibres, o rarament en compren, amb descompte inclòs. Les estadístiques dels últims anys descriuen que la franja d’edat dels que més llegeixen se situa entre els catorze i els vint-i-quatre anys, segons la IA i l’informe del «Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compres de Llibres a Espanya». En una referència que fa Mercè Valero a principis d’aquest any a IB3N, esmentava que el 62% de la població de les Balears llegeix per oci, tot i que es troba per sota de la mitjana estatal, que és d’un 66%. Però una cosa són les estadístiques, i una altra ben diferent és la realitat que, a vegades, no van agafades de la mà. En els instituts, una bona part de l’alumnat fa un «simulacre» de lectura, quan es parla de lectures obligatòries en algunes assignatures, sobretot en les llengües vehiculars, en què intenten altres vies més fàcils i així evitar una lectura que no és de la seva complaença. I si la cosa es complica, aleshores acudeixen al «racó del gandul» per tal d’extreure alguna síntesi que convenci el professorat que han dedicat un temps a la lectura encomanada. Sembla que de tantes activitats extraescolars que fan, que si ballet, entrenament, piano, karate, dibuix, pàdel, bàsquet, tenis, arts escèniques..., tenen poc temps per a llegir de manera pausada i tranquil·la, ni que fos mitja hora cada dia. Fins fa poc, el professorat feia servir els clàssics com a lectura obligatòria a batxillerat, com Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (en versió moderna), Mar i Cel d’Àngel Guimerà, el Mecanoscrit del segon origen, d’en Manuel de Predolo, La Celestina atribuïda a Fernando de Rojas, La Regenta, de........

© Diario de Mallorca