Empatia tòxica
D’ençà que Donald Trump ha pres la batuta de la Casa Blanca, sorprèn per a bé o per a mal tot el que està passant als Estats Units. Sembla que tot ha canviat i res no tornarà a ser igual. Personalment, veig que tot s’inclina cap a la part negativa, car el seu autoritarisme s’ha convertit ni més ni menys que en una dictadura de llibre. El tribunal Suprem dels Estats Units ha tombat alguns dels aranzels de Trump amb el consegüent retorn dels doblers recaptats, ja veurem si això es fa o no; ell, en canvi, amb la seva iracúndia habitual quan és contradit, no l’ha acceptat de cap de les maneres. El Suprem li ha dit que no pot actuar de manera unilateral, sense el vistiplau del Congrés, ja que és el poder legislatiu i no l’executiu el que imposa aquestes taxes. I en el Congrés els aranzels no s’han debatut.
Al darrere del president, hi ha tota una tropa cristiana que li dona suport: els evangèlics. Per entendre el paper dels cristians evangèlics en la política de Trump, potser ens hauríem d’aturar en un llibre de la historiadora estatunidenca Kristin Kobes Du Mez, Jesús y John Wayne (edició espanyola de 2022) que ens parla de la deriva que han pres en les últimes dècades. L’autora critica la doble moral de les comunitats evangèliques, una mena d’hipocresia que acull a personatges de moralitat dubtosa com va ser en el seu dia la de l’actor John Wayne, Mel Gibson o el mateix Donald Trump, elegits com a models de virtut, mentre que són incapaços de dir res pels escàndols sexuals que estan provocant els papers d’Epstein, per citar-ne un que està en boca de tots els mitjans de comunicació. Una gran majoria d’evangèlics blancs conservadors creuen que per a defensar el cristianisme es necessiten homes forts que no estiguin subjectes a regles. Endemés, accentuen que l’home està per damunt de la dona segons l’ordre social........
