Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

El turisme crea riquesa que es concentra en no gaires mans, mentre el conjunt de la població rep unes rendes per sota la mitjana nacional

En el nostre temps del batxillerat estudiàvem que la mar d’Aral era el quart llac més gran del món. Tenia una superfície de 68.000 quilòmetres quadrats –més que Catalunya i la Comunitat Valenciana juntes– i un volum d’aigua de 1.100 quilòmetres cúbics. A principis del segle XXI, la seva extensió havia minvat en un 60% i la reserva de líquid, ara altament salinitzat, en un 80%. Localitats que tenien port i una flota pesquera, es troben actualment a cent quilòmetres de distància de la costa.

I quina és la causa d’aquest desastre ecològic? Situat entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan, es trobava en una zona amb una important producció cotonera, una fibra vegetal amb un elevat valor afegit. El cultiu de cotó necessita aigua i s’ha de cercar l’equilibri entre el líquid que es destina al seu conreu i el que es necessita per al consum dels humans i dels animals. Això ho sabien els conradors tradicionals. Però en els anys seixanta del segle passat, algun jerarca de Moscou –en aquells temps aquest era territori de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS)– pensà que era un bon negoci estendre, més enllà del........

© Diario de Mallorca