Opinión | TEMPUS EST IOCUNDUM

Amb les coses de menjar no es juga

Per cada restaurant amb cuina mallorquina, trobam vint-i-cinc pizzeries, dotze xinesos i mil quatre-centes dues hamburgueseries

Adesiara cal escriure sobre assumptes seriosos en aquesta secció que, com el seu nom descobreix, està dedicada a la disbauxa. Per exemple, és imprescindible parlar de les coses de menjar.

L’ensalada russa és un invent d’un jove cuiner d’origen francès que el 1860 obrí un restaurant a Moscou. Nomia Lucien Olivier (1838–1883) i el plat tingué un èxit immediat i s’estengué arreu del món. Guardà el secret de la recepta tot el temps que pogué. Probablement, aquesta és la raó per la qual, excepte la patata i la maonesa, la resta d’ingredients varien a gust de qui la prepara: pastanagó, pèsols, tonyina, musclos, olives, pebre torrat… La recepta és coneguda internacionalment com a ensalada Olivier, en honor al xef que la creà. A tot el món? No. A Espanya es convertí en ensalada russa.

Quan Francisco Franco guanyà la guerra i es convertí en un cruel dictador, el dimoni amb banyes a la terra va ser identificat amb Rússia. Durant la II Guerra Mundial Adolf Hitler es passà per l’engonal el pacte Mólotov-Ribbentrop i obrí el front oriental, per a sorpresa de Josef Stalin. Llavors, el nostre Caudillo por la gracia de Dios envià........

© Diario de Mallorca