Carabasses en temps de poc esforç i Xarxes Socials

Els qui tenim una edat, recordam l’exèrcit de gloriosos repetidors que es solien donar a cada escola, institut o acadèmia. Eren un avís del que podria passar-li a qui no clavàs mínimament els colzes

Carabasses en temps de poc esforç i Xarxes Socials / .

Suposo que molts pares i mares hauran rebut les qualificacions dels seus fills i filles, en haver finalitzat els darrers la segona avaluació. Com tot, el nivell haurà estat bo o no tant. En parlàvem un grup de persones de la mateixa edat, pares al·lots i al·lotes de diferent edats. Catedràtics universitaris, professors de secundària a la pública i a la privada, directors de centres de primària, simples pares i fins i tot, un empresari. Tots nascuts abans de la mort de Francisco Franco Bahamonde, per situar el lector.

Coincidírem: el nivell dels estudiants pot haver baixat en comparació a fa dues o tres dècades. No perquè el professorat sigui pitjor. Ni que la seva preparació sia deficient. O que les prestacions dels centres siguin menors. De fet, la majoria d’infraestructures s’han vist millorades. Per no dir que, en comparació a fa mig segle, trobem bastant més centres de nova planta. Públics i privats. Així doncs, on és el problema?

Vàrem coincidir en que la pèrdua de la cultura de l’esforç, pot ser una de les claus en aquest «laisser faire» estudiantil. El repetir curs - veure’s rebaixat davant la colla, perdre punts davant les al·lotes - era una amenaça suficient com per a sacrificar estones de lleure i aprendre la lliçó. Els educands potser ja no tenen aquella Espasa de Damocles: de fet, solen saber millor que els pares la........

© Diario de Mallorca