Agustí Puigserver Miralles

Professor, filòsof i escriptor

La terra que no reposa s’esgota, i amb ella, el pagès. Amb el primer turisme, començà el nostre nou monocultiu: on abans s’alternaven els conreus, ara hi havia una sola llavor, el visitant

Sempre que parlam dels mals de Mallorca tornam a una expressió tan repetida que gairebé ja no ens diu res: el monocultiu turístic. Però potser el problema és que l’hem repetida massa i pensada massa poc. Ara bé, si la prenem literalment, s’hi obre una lectura nova i incòmoda: un monocultiu no es defineix només per la mida de la collita, sinó per dues absències decisives: la rotació i el guaret.

L’article de Felip Munar (DM 29 de maig) sobre una terra que deixa de reconèixer-se m’ha fet pensar en aquesta idea. Ell recollia un comentari meu sobre la gramàtica amb què avui conjugam Mallorca. Crec que cal fer-hi una passa més i baixar de la gramàtica a la terra.

Tota societat agrària mediterrània va sobreviure segles perquè alternava. Sembrava i deixava descansar. El guaret no era abandó: era l’estructura mateixa de la supervivència. La terra que no reposa s’esgota, i amb ella el pagès. Amb el primer turisme començà el nostre nou monocultiu: on abans s’alternaven els conreus, ara hi havia una sola llavor, el visitant. Ja ens desplaçava del nostre centre, però encara no havia colonitzat tot el calendari. Aquella llavor només germinava amb sol i platja; i no es podia collir més que de Pasqua a octubre. La resta........

© Diario de Mallorca