Imágen del Parador de Ibiza

El primer record que tenc del Castell d’Eivissa em porta a una de les nostres escapades des del col·legi Seminari.

Després de dinar, agafàvem una poma —o la fruita del temps— i sortíem a explorar el món: es Castell, s’Aranyet, es Salt de s’Ase, es Laguito o els hipogeus de la Necròpolis Púnica des Puig des Molins.

En aquells anys, el Castell encara era d’ús militar i hi havia una petita dotació de soldats. Barracons militars que s’aixecaven entre núvols de pols i devora la torre de l’Homenatge, aquella torre gòtica sòbria i imponent que corona l’antiga fortificació islàmica.

Un espai inaccessible fins a l’any 1972, quan va ser cedit a l’Ajuntament d’Eivissa. I aquí començà el seu llarg pelegrinatge.

El nostre estimat professor del Santa María, don Antoni Planas, ja per aquells anys ens parlava dels possibles usos d’aquell recinte: institucional, parador de turisme, docent... Les seues premonicions ja apuntaven que aquella obra l’acabarien pagant quatre o cinc generacions.

L’obertura parcial del recinte va arribar l’any 1975 amb........

© Diario de Ibiza