Archivo - Un camarero atiende a una mesa en las Ramblas / DAVID ZORRAKINO

Veig l’antiga terminal de l’aeroport; té caràcter. Els marbres de travertí de la reforma dissenyada pel mític i polèmic arquitecte Ricardo Bofill, encara fan d’estora privilegiada als passatgers.

L’entrada a Barcelona amb el bus, em porta als trajectes tantes voltes recorreguts. Enfilam l’avinguda del Paral·lel, com un temps ho feia amb el 27, on coincidia amb el cantant i líder de los Rebeldes, Carlos Segarra, sempre situat al final de la plataforma amb la guitarra i el seu look d’autèntic rockabilly. Al sol post de tornada al pis d’estudiants que compartíem al barri de Sants –a prop de l’estació– sonava a dins del meu cap Bajo la luz de la luna, yo te amé. Passam per la plaça Espanya dissenyada per celebrar l’Exposició Universal de Barcelona. Les dues torres venecianes –campaniles– donen entrada al passeig de la reina Maria Cristina i ens regalen la visió de la Font Màgica que emmarca el castell de Montjuïc. Un espectacle de llums, música i colors que vesteix de festa i de màgia........

© Diario de Ibiza