(Feia temps que no voltava la casa,

feia temps que rondava des de lluny la casa. / Feia temps que mirava des d’enfora la casa / I feia temps que havia d’entrar a la casa.

(’Quatre costats’, Toni Marí)

El poema és la substància, el preludi, l’oració principal, l’epíleg, el verb, la paraula trencadora inductora en forma de presagi on l’èxtasi, personal, privat, intransferible mou l’interior del poeta camí entre la matinada dolça i l’íntim sospir. Després la lluna -¿lluna d’hivern?- però aquesta és una altra història un sentiment diferent, una passió que esclata a ritme de vertigen. El poema, el poeta vol marcar implacable i robust el camí, la fita on el miracle de la literatura implica un capítol de sentiment, al·legoria i símbol a perpetuïtat. El poema a l’horabaixa, prop de veus que convida, inici a la música que escampa so i nota pels diversos cantons de la cambra, una cambra oberta -quasi sempre- a la vida violenta sovint, amable, austera. I des d’aquesta austeritat necessària fa el senyal precís, exacte, ombrívol quan el temps de tempesta aixeca l’ona que romp tranquil·la sobre la platja, testimoni inevitable amb la llàgrima i el somriure a flor de pell, far i vigia ara que se’ns acosten terribles temps de devastació que a tot ens arribarà a hora matinera i sense avisar. Malgrat tot el poema, la vida del poeta, la seva substància es perllonga més enllà de destins fàcilment predicibles de revolta i misèria al despertar en hores immorals i brutes. Però tot es manté ferm i rígid. No per un casual el poeta citava paraules de Friedrich Schleef, «a l’univers de la poesia res està en repòs, tot esdevé i es transforma i es mou harmònicament». Cert; tot es mou entre harmonia que fuig i pàlpit de cor solitari a hora imprescindible. El poeta, la substància del poemari tendresa i vocació i el calendari, aquest calendari ordinari que penja a totes les parets de totes les cuines casolanes i de luxe, marca el temps que passa i no torna. Dies passats a Barcelona morí Toni Marí de Can Murenu. Teníem quinze anys quan ens vàrem conèixer. Ara tot és un dolor.

Suscríbete para seguir leyendo

© Diario de Ibiza