Fa uns dies vaig llegir en aquest diari una notícia sobre la fira de Berlin on s’explicava que alguns touroperadors estimaven que Ibiza i Formentera “es podien beneficiar” si s’allargaven els bombardejos de la guerra de l’Iran. En llegir que la guerra genera incertesa i volatilitat als mercats, però podria anar bé per a les reserves de l’estiu que ve, vaig pensar en una història que ens explicava el meu güelo: quan era petit coneixia el fill del fuster que feia els taüts, un al·lot, preocupat per l’economia familiar, que deia als amics “jo no vull que es mori ningú, però mon pare ha de fer sous”. En aquesta línia anava ahir mateix un portaveu del Kremlin quan valorava els beneficis per a l’economia russa de la pujada dels preus del petroli i el gas natural i el tancament de l’estret d’Ormuz. El Kremlin viu la situació com un escenari ideal, amb un augment important de la demanda del seu petroli i el seu gas natural.

Aquests dies és difícil pensar en altres coses que en la guerra. La guerra té moltes derivades, però des del punt de vista econòmic el conflicte suposa un xoc d’oferta de llibre. El tancament de l’estret d’Ormuz afecta al 20% del petroli i el gas natural del món. Una cinquena part de l’oferta mundial és una quantitat notable que........

© Diario de Ibiza