Quan parlam de la guerra civil americana, ningú no s’imagina, naturalment, cap tipus de guerra que s’estigui produint actualment, o que hi hagi perill imminent que es pugui dur a terme. Ens remet a la també anomenada guerra de secessió, al passat. Però a Hollywood, sense anar més lluny, ja han fantasiejat sobre una possible guerra civil (futura) als Estats Units d’Amèrica. I fets puntuals com l’assalt al Capitoli han donat peu a tot tipus d’especulacions sobre aquesta possibilitat.

Certament, a l’interior de la societat americana no hi ha cap guerra oberta. Però això no lleva que cada vegada més es pugui observar una escletxa que, aquests últims anys, s’ha anat fent cada vegada més gran. El país que ha crescut com una gran olla barrejada (ells en diuen melting pot) de procedències i cultures diverses, ara es blinda davant la immigració, procedent fonamentalment del que ells en diuen les Amèriques. Davant l’arribada mítica a l’illa d’Elis, a redòs de l’estàtua de la llibertat, les filferrades i el mur que s’alça entre els Estats Units i Mèxic, per cribar tant com es pugui l’arribada de gent de fora. I els Estats Units d’Amèrica avui són fets d’aquells que pensen que ha de continuar l’olla barrejada, que en forma part de la identitat pròpia, i aquells que pensen que s’ha de restringir la immigració i s’ha de dificultar l’accés a la nacionalitat americana.

Al voltant més de Donald Trump que no del Partit Republicà (a qui Trump ha superat amb escreix i n’ha esquerdat les cosides), s’alça una cultura de la força, del tancament en uns valors que molts ja suposàvem d’un passat cada vegada més llunyà, de la seguretat com a bé superior a la llibertat, del militarisme... D’allò que vol “la bona gent”, diuen ells, sense acabar mai d’aclarir qui punyetes és “la bona gent”, i com s’ha d’actuar per tenir-ne el carnet. A l’altre cantó, hi ha una Amèrica liberal absolutament desorientada, que ha anat esquerdant-se i fent una mena de trencadís que cada vegada resulta més inconsistent. I que també s’ha anat fent dogmàtica, i ha expulsat del propi espai tothom qui no comparteixi al cent per cent els esmentats dogmes. Es tracta, al cap i a la fi, de dues societats amb valors totalment irreconciliables? Com casarem els valors d’aquells que pensen que s’hauria d’aplicar més la pena de mort amb els que vetllen amb espelmes quan hi ha una execució?

Els Estats Units d’Amèrica, d’alguna manera, constitueixen un reflex d’Europa traspassat a l’altre costat de l’Oceà Atlàntic. Amèrica és Europa feta en un altre continent. I avui, en molts aspectes, Europa viu d’una mímesi (entenc que bastant absurda) en relació a Amèrica. Com si el fet d’intentar oblidar la nostra història ens fes cada vegada més dependents dels americans.

Em venien al cap aquestes reflexions, per exemple, veient com el vicepresident dels Estats Units, James David Vance, corria a Budapest a fer campanya per Viktor Orbán, tot intentant evitar la victòria de l’europeista Péter Magyar. El creixement dels populismes, especialment a l’extrem dret, arreu d’Europa ha de ser, en bona part, una derivada de la “guerra civil americana”. De fet, va ser el mateix Trump qui va enviar a Europa alguns acòlits de prou pes perquè entrenassin, com si fossin cossos d’exèrcit, grups d’extrema dreta -per tant, antieuropeus- a diversos estats de la Unió, amb la intenció, claríssima, d’afeblir-la. Els hongaresos, emperò, han demostrat que no estam sotmesos a determinisme. I, si no volem, encara menys a la dinàmica interna que es pugui desenvolupar als Estats Units.

Per saber com aniran evolucionant les coses, aviat tendrem resultats tangibles. Em referesc, naturalment, a les pròximes eleccions al Congrés dels Estats Units. Es tractarà d’unes eleccions importants, tenint en compte les guerres diverses que es desenvolupen en aquella part del món. Guanyaran els tecnofeudals o les classes mitjanes? Se n’endurà el gat a l’aigua el populisme de dretes o els liberals guanyaran posicions perdudes? S’haurà de veure. I, segons quins siguin els resultats als Estats Units d’Amèrica, també podrem tenir, tal vegada, algunes pistes sobre com les coses puguin evolucionar a la nostra Europa.

Necessitaríem més Europa per no ser tan dependents de dinàmiques que no són nostres. Però alguns encara malden per mantenir, tant com siga possible, el poder dels estats. O siga, perquè continuem sent, políticament, massa dèbils.

© Diario de Ibiza