Des de fa un temps -segurament alguns anys-, una part dels partidaris de l’ensenyament en llengua catalana, dels que malden realment per la recuperació de la nostra llengua i de la nostra cultura, estan fent una esmena a la totalitat tant al sistema d’immersió lingüística com a la idea que, si hem de viure junts, hem d’estudiar junts i que, per tant, no hi ha d’haver dobles línies.

Els partidaris d’aquest punt de vista tenen, no em reca de reconèixer-ho, raons de pes, raons potents. En primer lloc, esgrimeixen que, al Principat, no hi ha realment cap sistema d’immersió lingüística en marxa. A les Illes Balears, constaten que no es compleix el decret de mínims, que estableix que almenys el 50% de l’Educació s’ha de vehicular en català. Sostenen, en ambdós casos, que l’ensenyament en català es troba en una ficció, fora de la realitat.

A aquesta ficció hi ha contribuït poderosament, si més no a les Illes Balears, la inspecció educativa. Si hom desatén sistemàticament la normativa vigent en Educació, és sancionat, excepte si la desatenció és pel que fa a l’ensenyament en català. Què li passaria a un professor........

© Diario de Ibiza