Des de fa un temps -segurament alguns anys-, una part dels partidaris de l’ensenyament en llengua catalana, dels que malden realment per la recuperació de la nostra llengua i de la nostra cultura, estan fent una esmena a la totalitat tant al sistema d’immersió lingüística com a la idea que, si hem de viure junts, hem d’estudiar junts i que, per tant, no hi ha d’haver dobles línies.

Els partidaris d’aquest punt de vista tenen, no em reca de reconèixer-ho, raons de pes, raons potents. En primer lloc, esgrimeixen que, al Principat, no hi ha realment cap sistema d’immersió lingüística en marxa. A les Illes Balears, constaten que no es compleix el decret de mínims, que estableix que almenys el 50% de l’Educació s’ha de vehicular en català. Sostenen, en ambdós casos, que l’ensenyament en català es troba en una ficció, fora de la realitat.

A aquesta ficció hi ha contribuït poderosament, si més no a les Illes Balears, la inspecció educativa. Si hom desatén sistemàticament la normativa vigent en Educació, és sancionat, excepte si la desatenció és pel que fa a l’ensenyament en català. Què li passaria a un professor que, sistemàticament, deixàs d’anar a la feina dos dies per setmana, sense cap tipus de justificació? Què li passaria a un docent que mai no arribàs a l’hora a classe? I a un que fumàs dins l’aula o que es drogàs davant els alumnes? Sense cap dubte seria sancionat. Què li passa a un professional de l’Educació que no imparteixi la classe en català, si li toca fer-ho? Ja us ho dic jo, malgrat la meua condició de jubilat: res.

En canvi, què li passaria al director d’un centre escolar que digués que en aquell centre no s’hi imparteix l’assignatura de Castellà? També ja us ho dic jo, i no fa falta anar a l’exemple paradigmàtic de Dices Rois (Galícia). Al Principat, amb el suport dels jutges, alguns pares nacionalistes espanyols estan imposant el 25% de classes en castellà. Què passaria als professors insubmissos que no volguessin atendre aquesta ordre judicial? També m’ho puc imaginar bastant fàcilment.

Un dels arguments a favor de les dobles línies procedeix de la comparació del nostre sistema amb el basc. Al País Basc hi ha, en principi, quatre línies: una en castellà amb el basc com a assignatura, una bilingüe amb domini del castellà, una bilingüe amb domini del basc i una en basc amb el castellà com a assignatura. Idò bé, el sistema garanteix que, com a mínim en aquesta línia, si uns pares volen que les seues criatures aprenguin en euskera, puguin fer-ho. Això, ni a Catalunya, ni a les Illes Balears, ni encara molt manco al País Valencià, no ho pot garantir, a dia d’avui, ningú. I, a més a més, resulta que el sistema d’ensenyament en basc és el més escollit entre la gent d’aquell país. Hi opten, també, moltíssimes famílies de llengua habitual castellana, perquè consideren que el sistema en euskera funciona millor (i, en realitat, és l’únic que garanteix un bon domini de la llengua basca, cosa a què aspiren la majoria dels ciutadans d’Euskadi, tenguin el basc com a llengua materna o hi tenguin l’espanyol).

Un altre argument, aquest entenc que totalment incontestable, és que, en un sistema de línies, almanco els pares que volguessin podrien oferir una educació en català als fills. Avui, això és completament impossible. També ho era fa algunes dècades, però em fa la impressió que actualment s’ha retrocedit, en relació a la situació de fa 15 o 20 anys. I s’ha retrocedit perquè entre les generacions més jóvens hi ha un percentatge més gran de professors que funcionin sempre, dins els centres, en català. Per tant, segurament s’ha retrocedit. A la línia en català, tot seria en aquesta llengua (excepte les assignatures de Castellà, d’Anglès i d’alguna altra llengua que i pogués haver).

Els partidaris de la doble línia diuen que, a la línia en català, es funcionaria en la nostra llengua, i a la línia en espanyol tot continuaria com fins ara. I aquesta és l’única part del seu discurs que em fa l’efecte que fluixeja. Perquè no hauríem de descartar que, a la línia en espanyol, l’ensenyament encara estigués més castellanitzat que la mitjana actual.

En qualsevol cas, es tracta d’un debat obert, que s’hauria d’afrontar amb arguments treballats i amb estudis seriosos. I s’haurien de fer canvis legislatius, perquè, a la línia en Castellà, és obvi que ningú no tendria competència mínima en llengua catalana. És clar que ara obtenen el títol d’ESO i, contravenint la llei, tampoc no en tenen.

Suscríbete para seguir leyendo

© Diario de Ibiza