A l’illa d’Eivissa hem tengut uns historiadors i unes persones de lletres molt més autocentrades del que podríem suposar a partir de les seues posicions polítiques. L’historiador Isidor Macabich, home de dreta, justificador del règim franquista (i aliniat amb els seus posicionaments), conservador com a home d’església, va encunyar el terme Festes de la Terra (absolutament assumible per a qualsevol de l’MDT). Durant les Festes de la Terra celebram l’actual identitat d’Eivissa i Formentera, la nostra catalanitat. Si no fos perquè som un poble sotmès, si més no des dels Decrets de Nova Planta, la celebració podria tenir un aire eminentment colonial. Celebram, al cap i a la fi, una conquesta: i la substitució d’uns per uns altres al capdavant dels afers de les Illes Pitiüses. El nostre Decret de Nova Planta en modifica substancialment la significació, perquè la podem entendre com l’element fundacional d’una identitat que, durant els tres darrers segles, ha estat sistemàticament perseguida.

Festes de la Terra entraria dins una terminologia absolutament catalanocèntrica. Hi celebram, per dir-ho exactament en termes de l’enyorat Joan Marí Cardona, de........

© Diario de Ibiza