Avui es compleixen 45 anys de l’intent de colp d’estat / el colp d’estat fallat / el colp d’estat amagat / el colp d’estat exitós (?) del 23 de febrer de 1981, passat ja a la Història com el 23F. Per molt que determinats apologetes més o manco jacobins hagin explicat -per activa i per passiva- que el colp d’estat va fallar, que el Borbó vell va salvar la democràcia i que ens varen treure de l’abisme, avui ens queden molts dubtes. I he de dir que els fets que s’han anat produint posteriorment no tendeixen a fer-los minvar, sinó tot el contrari: a fer-los créixer, de vegades exponencialment.

La Transició a la democràcia, en acabar el franquisme per extinció física del dictador, es basava en alguns fonaments que el 23F va triturar completament. La Transició se suposa que era un pacte entre els franquistes més liberals, que volien un sistema democràtic homologable a les democràcies de l’Europa occidental per al Regne d’Espanya, i l’oposició democràtica al franquisme. En molts aspectes, s’arribava a un terme (relativament) mitjà per tal de mirar d’acontentar tothom sense acabar de fer content ningú talment del tot.

Així, quedava........

© Diario de Ibiza