Tinc gravat a la memòria, no sé per què s’hi ha quedat, el dia que vaig preguntar a la meva àvia quants anys tenia i em va respondre que 63. El record d’aquell dia és tan nítid que podria descriure com anava vestida, en quina habitació del pis vell va tenir lloc la revelació i fins el que em va donar de berenar després. Fa un mes, glups, en vaig fer jo 63 anys. Això sí, sense net que em bordi.

Casualitat o no, al cap d’un parell de dies vaig anar al banc per un tràmit, i la gestora em va oferir una assegurança de decés. Degué confondre la meva cara de terror amb........

© Diario de Ibiza