Creado: 15.03.2026 | 05:00

Actualizado: 15.03.2026 | 05:00

Tal i com evoluciona l’escalada bèl·lica entre mandataris grillats, tenim més números de què ens caigui al cap un míssil extraviat que un test precipitant-se a traïció des de la lleixa d’una finestra sense barana. Només faltava que la NASA afegís més emoció advertint-nos que la probabilitat de què les restes d’un satèl·lit descontrolat que es dirigia a la Terra a uns 2.000 km/hora aterressin sobre una persona era 1 entre 4.200.

Per sort, les deixalles espacials del Van Allen Probe A han acabat enfonsant-se al Pacífic, però fa patir molt que la NASA tingui la mateixa fiabilitat en els càlculs que Mortadel·lo i Filemó carregadets de Soberano. La previsió inicial era que el satèl·lit romandria en òrbita fins el 2034, però es va desaccelerar abans perquè aquelles ments privilegiades no van tenir en compte la variabilitat de l’atmosfera exterior. Es veu que una activitat solar més intensa de la prevista, a més de donar-nos més arguments per queixar-nos de la calor extrema quan coincidim amb els veïns a l’ascensor, ha provocat que l’atmosfera terrestre s’expandeixi més del que s’esperava, produint un augment del fregament sobre el satèl·lit que ha contribuït a una pèrdua d’altitud més ràpida.

Fins i tot l’explicació científica dels experts sembla una argúcia per dissimular que l’han espifiada. Per buscar l’empatia dels que ens veurem obligats a anar amb casc pel carrer malgrat no tenir moto ni treballar a la mina, més els hi valia haver emprat un símil de caire sexual que humanitzés el desastre: «un augment de l’escalfor provoca una expansió que incrementa el fregament i, davant la resistència, si no hi ha prou energia per aguantar, la cosa va cap avall» (per entendre-ho millor, poseu-li la veu de la Valérie Tasso).

Ens gastem un dineral en I+D per fabricar complicats enginys tecnològics dels quals no tenim ni I-D-E-A de com reaccionaran, ni a quina sala d’estar acabaran integrant-se com un extravagant element decoratiu després de travessar el sostre. Segur que al Regne Unit algú ja està creant una plataforma d’apostes associada a Google Maps en la que els jugadors poden guanyar molta pasta si encerten sobre quin desgraciat caurà un tros de ferralla espacial i amb un premi extra si es tracta de la testa d’un enginyer aeronàutic.

Mentre a Houston tenien un problema que no podien solucionar, a Barcelona es presentava una solució a un problema d’aquells que només es fan palesos quan algú proposa el remei. Perquè, efectivament, el Mobile World Congress, a més d’omplir la ciutat de misterioses furgonetes negres amb vidres foscos, cada any ens aporta novetats tecnològiques que ens canviaran la vida tan si volem canviar-la com si no. En aquest cas, en un gest d’extrema bondat, l’invent no només ens facilitarà les coses als humans, sinó també als nostres fidels amics de quatre potes. Em refereixo al PetPhone, el mòbil per comunicar-nos a distància amb les mascotes.

Aquest giny electrònic et permet trucar al teu gos o gat perquè se senti alleujat a l’escoltar-te a través d’un petit altaveu col·locat al seu collar. No només li pots parlar en directe, sinó que també tens l’opció de programar l’aparell perquè li soni la teva veu pregravada o la música que escullis -The Lovecats de The Cure o I wanna be your dog de The Stooges, per exemple. Però el realment revolucionari del PetPhone no és que tu puguis consolar a la teva mascota mentre ella només pretenia fer la migdiada o rossegar un tros de sofà, sinó la funció ‘Paw Call Me’, que vindria a ser una senyal d’emergència com la de la Patrulla Canina que possibilita que sigui el propi animal qui iniciï una trucada perquè té alguna necessitat. Si el gos o gat salta tres vegades seguides en pocs segons, el dispositiu envia una trucada d’àudio a l’amo indicant-li que li cal atenció, mentre que si el bitxo gira fent cercles, la màquina t’avisa que el pobre té gana o set. El que no han aclarit els fabricants és quin tipus de cabrioles han de fer les bestioles perquè sapiguem si per sopar prefereixen el pinso de pollastre, el de vedella o el de salmó.

© Diari de Tarragona