Creado: 12.07.2026 | 05:00

Actualizado: 12.07.2026 | 05:00

Qui té un amic, té un tresor. I qui té un veí, té un Kinder Sorpresa, perquè mai saps què et pot tocar. A casa, tinc tot el repertori: la veïna que fa veure que no et veu per evitar saludar-te, el vell amb el qual tremoles quan coincideixes al replà perquè saps que faràs tard amb la seva xarrameca, els joves de la terrassa de sota que cuinen a la barbacoa sempre que tinc la roba estesa, l’amo del gos que em mira amb cara d’‘alguna cosa hauràs fet’ quan el seu fidel company em lladra sense motiu...

Però on m’ha tocat la grossa és al despatx on treballo perquè, just al local del costat, s’ha instal·lat un senyor que ha convertit una antiga oficina en un habitatge precari. És com si Philip Marlowe decidís que, en lloc de passar nits dormint de qualsevol manera damunt d’una taula plena de papers amb el cap a tocar d’un cendrer carregat de cigarretes apagades, calia comprar un sofà-llit ben còmode i instal·lar una minidutxa a l’espai reduït que queda entre el lavabo i la tassa del vàter.........

© Diari de Tarragona