El cúter serà sempre nostre
Creado: 28.06.2026 | 05:00
Actualizado: 28.06.2026 | 05:00
Les farmàcies sempre m’han fascinat. De petit, m’oferia a anar a comprar medicaments per poder viure l’experiència d’entrar en aquell temple lluminós ple de prestatges on tot estava tan ben ordenadet, els dependents t’atenien amb una bata blanca impol·luta i s’escoltava un elegant fil musical amb un repertori de clàssics en versió instrumental com el que sona en els ascensors de les pel·lícules de Hollywood, sovint abans d’una escena on algú surt malparat.
Però el principal atractiu que tenien –i segueixen tenint– les farmàcies per a mi era l’inconfusible aroma a barreja de productes químics i mentol. Aquella olor crea addicció i hauria d’estar doblement prohibida: per contribuir a la toxicomania i per fer-ho en el lloc on, precisament, es dispensen els fàrmacs. És com si en una església utilitzessin per a la missa la cançó Sympathy for the Devil. O com si a Alcohòlics Anònims celebressin el primer any de sobrietat d’un bevedor obrint una ampolla de cava.
Les farmàcies podran contribuir a registrar les........
