Creado: 19.04.2026 | 05:00

Actualizado: 19.04.2026 | 05:00

Actualment, les meves pors són totalment congruents perquè, el meu fill de dotze anys està cursant el primer any d’institut i, com ara va sol al centre, cada dia pateixo que, en lloc d’entrar a classe, s’escapi al bar del costat a prendre’s una canya i jugar a la màquina escurabutxaques mentre llegeix El Mundo Deportivo i mira de reüll Espejo público a la tele. I el mateix em passa cada vegada que Donald Trump decideix imposar la democràcia a la força i els seus deliris acaben afectant a una economia domèstica que té la mateixa estabilitat que una baldufa.

En canvi, en el passat sí que he sigut víctima de temors infundats, com quan als anys vuitanta estava intern a la Laboral de Tarragona i sovint, sobretot a la nit, em venien al cap les imatges devastadores de la dramàtica pel·lícula El día después. Val que convivíem amb la persistent pudor de les indústries petroquímiques properes, que el cel, de sobte, es posava vermell i que a vegades ens plovia una espècie de boletes de suro, però no devia ser tan greu quan les........

© Diari de Tarragona