Creado: 26.06.2026 | 05:00

Actualizado: 26.06.2026 | 05:00

A l’article anterior, Les nostres paradoxes, exposava el meu parer sobre com la nostra societat ha esdevingut un teixit de contradiccions: reclamem solucions col·lectives mentre defugim la responsabilitat individual, i ens indignem davant de comportaments i mancances que, en el fons, sovint reflecteixen la nostra pròpia manera de fer. Parlava de marges caiguts i camps abandonats; de cremes controlades que abans s’evitaven simplement treballant la terra; i de com, després de mesos d’espera, anava a un servei públic i em trobava passadissos tranquils i ritmes lents.

Dos bons amics —un metge i una infermera— em van respondre des dels seus llocs de treball, veritables trinxeres de la realitat. Em recordaven, amb tota la raó, que jutjar el sistema per unes sales d’espera buides és un error. El malestar professional,........

© Diari de Tarragona