Creado: 05.03.2026 | 05:00

Actualizado: 05.03.2026 | 05:00

Una de les 105 històries genuïnes de Tarragona que recull el llibre de Joan Noguera Figueras (editorial Varia editio) fa referència a la teoria de l’epigrafista i arqueòleg Lluís Pons d’Icart segons la qual el terme Aragó prové de Tarraco. Molts altres estudiosos coetanis de Pons d’Icart sostenien el mateix axioma segons el qual el nom romà de la Tarraconensis va derivar per evolució fonètica en Aragonensis. En conclusió, els primers reis d’Aragó haurien d’haver-se dit reis de Tarragona. Pons d’Icart no es va mocar amb mitja màniga i en un dels seus textos de 1572 s’atreveix a suggerir a Felip II que «així com es fa dir rei d’Aragó hauria de dir-se rei de Tarragona». L’insigne estudiós tarragoní no va estar sol en aquesta caparrada etimològica. També hi van coincidir Dirk Amedyden, marquès de Leganés; l’historiador Antonio de Nebrija; Roberto Gaguin, un trinitari amic personal d’Erasme de Rotterdam; l’humanista i historiador Raffaele Maffei; i el també historiador Paolo Emili de Verona. A la llum de tots aquests avals, Joan Noguera s’atreveix a concloure que «Tarragona és el regne primer i original; la mare del Regne d’Aragó». Si s’hagués perpetuat el nom original del Regne d’Aragó com a Regne de Tarragona ens hauríem estalviat la llauna dels aragonesos amb la supremacia de la Corona d’Aragó per sobre de Catalunya. Fins i tot ens hauríem deslliurat de tota la sorollada i el destorb amb la cançó de l’art sacre i el seu retorn a Aragó (Tarraco). I si amb l’aval de legitimitats més reculades, reclama l’art Tarragona?

© Diari de Tarragona