Creado: 11.06.2026 | 05:00

Actualizado: 11.06.2026 | 05:00

Quan el papa Lleó XIV va ser escollit com el nou cap de l’Església catòlica, em vaig lamentar des d’aquesta Mirada de no haver pogut ser a Roma per cobrir-ho, i que m’havia hagut de resignar a seguir-ho des del Congrés. No hauria pensat mai que algun dia seria el Sant Pare qui vindria a veure’m al meu lloc de treball de les últimes dècades i que faria un discurs a l’hemicicle on he passat tantes hores.

El Diari ja ha recollit a bastament el recorregut del Pontífex a la capital espanyola, per això jo els volia transmetre aquí la meva vivència més personal, més íntima, si em permeten, dels actes en els quals he estat. Començo per la primera visita d’un cap de l’estat del Vaticà a les Corts espanyoles, i sobretot per una intervenció que sense caure en el tòpic sí que pot qualificar-se d’històrica, sobretot perquè es recordarà aquí i fora d’aquí. Segurament serà un d’aquells discursos de Lleó XIV que és citat en moltes ocasions com a referència, ja sigui pel propi Vaticà o per persones o........

© Diari de Tarragona