Creado: 12.03.2026 | 05:00

Actualizado: 12.03.2026 | 05:00

Dos dels grans mals de la cultura contemporània, tot i que no els únics, són la lleugeresa i la fugacitat. D’una banda es tracta tot de manera quasi casual, picant d’aquí i d’allà, sense aprofundir en res i sovint sense cap voluntat ni de transcendència ni, per desgràcia, de rigor. De l’altra, tot passa a velocitats insospitades i moltes vegades inassumibles i això fa que tot l’esforç que comporta la seva construcció prèvia s’acabi perdent sense remei. Aquesta realitat, habitual en molts àmbits, es podria aplicar amb totes les de la llei als llibres i per això em fa l’efecte que val la pena destacar les iniciatives destinades a pal·liar aquest mal endèmic i a mirar d’aconseguir que la seva vida útil s’allargui i es posi en valor.

El projecte acosta al públic una col·lecció destacada de llibres de la cultura reusenca

Abans de res, però, caldrà fer primer una mica d’història. L’Associació d’Estudis Reusencs (AER) la va fundar l’any 1952 Gaietà Vilella, un financer provinent de la Lliga, propietari de la Banca Vilella i amant de la cultura, amb l’objectiu de difondre persones i obres vinculades a Reus i al Baix Camp. L’arrencada va portar aparellada una certa polèmica ja que si bé el primer llibre el signava tota una autoritat indiscutible de l’època, Salvador Vilaseca, la programació d’alguns títols en castellà va provocar l’oposició de Joaquim Santasusagna, un dels principals impulsors de la cultura catalana a la ciutat. Sigui com sigui els problemes es van anar superant i enguany es compleixen 74 anys del naixement de l’associació i de la publicació del primer volum de les Edicions Rosa de Reus, La pesta de l’any 1530 i El pintor Jaume Segarra de Reus i és de justícia recordar els diferents presidents que l’han ajudat a perdurar i a créixer malgrat els diversos entrebancs propis de cada època. Gaietà Vilella Puig (1952-1967), Salvador Vilaseca Anguera (1967-1975), Lluïsa Vilaseca Borràs (1975-1979), Ramon Amigó Anglès (1979-1997), Pere Anguera Nolla (1997-2010), Jaume Massó Carballido (2010), Carles Maristany Tió (2010-212) i Josep Maria Casanoves Dolcet que ho és des del 2012 i que es va plantejar dos reptes importants a l’assumir la presidència, crear una pàgina web per tal de donar visibilitat global a l’AER i digitalitzar el fons per tal de posar-lo a l’abast de tothom, tenint en compte que molts dels primers títols resulten pràcticament impossibles de trobar.

Cal felicitar a l’AER per fondre els seus objectius fundacionals amb els nous temps

L’Associació ha publicat 137 volums i val a dir que els socis no paguen cap quota i que ho són amb el compromís d’adquirir les publicacions de l’AER. L’últim és de 2024, La Pensilvània, l’or negre dels Vilella. Dels pioners i les batalles pel negoci del petroli al segle XIX, a Reus i Tarragona, a la Banca Vilella, de l’historiador i periodista, de Diari de Tarragona, Josep Cruset Vallverdú i que ha estat tot un èxit de vendes. D’aquests se n’han digitalitzat 130 (en queden fora els que encara es poden aconseguir en paper) amb l’ajut d’una subvenció de la Diputació i ja es poden consultar o descarregar només passant un senzill tràmit de registre personal. Aquest projecte permet posar a l’abast de tot el públic una sòlida col·lecció de llibres que representen punts àlgids de la cultura de Reus i que cal valorar tal i com es mereix, ja que el que ha aconseguit Josep Maria Casanoves és que llibres referencials puguin circular de nou sense entrebancs amb tot el que suposa per a la difusió de la cultura.

I més enllà d’aquest èxit digne de celebrar, l’Associació continua amb la seva tasca i té previst reeditar la toponímia de Reus, de Ramon Amigó, editat originàriament l’any 1957, amb la nova versió que en va anar fent l’autor abans de morir i la revisió aplicant els nous criteris de Pere Navarro. I un altre camí interessant, el que van encetar amb la publicació digital del magnífic Àlbum del catalanisme a Reus, d’Albert Arnavat i que pot facilitar l’edició obres de gran valor que, per la seva complexitat i preu seria inviable editar en paper. I una conclusió òbvia, cal felicitar sense embuts a l’Associació d’Estudis Reusencs per aquesta capacitat de fondre els seus objectius fundacionals amb els nous temps per aconseguir situar-se amb solidesa al segle XXI.

Us convido a visitar la seva pàgina web i a demostrar que l’esforç no ha estat balder.

© Diari de Tarragona