Creado: 23.06.2026 | 05:00

Actualizado: 23.06.2026 | 07:31

Els fets que relataré a continuació van passar veritablement una Nit de Sant Joan de fa més de trenta anys, en una Masia gegantina mig amagada al final d’un camí impracticable a la zona del Collsacabra, entre Osona i la Garrotxa. Desconec si encara roman dreta o s’ha convertit en una espantosa casa rural destinada als sòmines habituals.

El casalot era envoltat d’un bosc humit de fagedes, rouredes i alzinars, guarnits ça i lla d’algun auró i algun freixe amb branques que s’alçaven com dits de morts. A l’entrada de la gran Masia hi havia a la llinda superior de la porta, una Carlina ja del tot resseca. Un dels assistents, l’A. V. que després va fer de mestre de cerimònies dels treballs esotèrics, m’explicà que a punta de dia aniria a buscar-ne una de nova que, amatent, ja tenia ubicada. Cada any calia renovar-la amb la finalitat que cap mal esperit destorbés els estadants.

Segons les formes que prenia la clara, el mag en deduïa la feina i com seria el futur enamorat

No feia pas ni poc ni........

© Diari de Tarragona