Creado: 17.03.2026 | 05:00

Actualizado: 17.03.2026 | 05:00

La Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya és probablement un dels llocs més desangelats de Barcelona. Qualsevol acte social, cultural, fins i tot empresarial, tindrà un marc estètic perfecte, però un espai fred i inhòspit en tots els sentits.

Fer-hi actes en plena època hivernal és jugar a la ruleta russa. Si hi assisteixes és molt probable que a l’endemà t’hagin d’ingressar a causa d’una broncopneumònia. L’espectador, majoritàriament sempre assegut en cadires incòmodes, està allunyat de tot arreu fins al punt que no només no acaba de capir què passa a l’escenari, sinó que no saps si la remor que sents són els aplaudiments dels espectadors que tens a tres quilòmetres lluny o és perquè a l’exterior hi ha una persecució policial. Parlant de l’exterior: allò és una frontera fosca i llòbrega, amb tot d’elements que s’hi esmunyen com a fures, sense saber exactament si el que volen és tenir un contacte sexual furtiu o bé et volen deixar sense cartera, rellotge, mòbil i, si pot........

© Diari de Tarragona