Creado: 07.04.2026 | 05:00

Actualizado: 07.04.2026 | 05:00

Ara que mig món està embadocat amb la nova missió de la NASA camí de la Lluna, fóra bo comentar com de mal batejades són les naus, missions i vehicles espacials d’aquesta Agència. Anar a raure als noms de l’antiga religió grega i romana, sense tenir cap idea, antropològicament i teològicament, del que significaven aquests déus de l’antigor (i dels quals, en part, nosaltres també en som hereus) és un error, per no dir una blasfèmia.

Al capdavall, ambdues foren religions molt serioses i amb tots els ets i uts, tal i com avui en dia i fa cent, i mil anys enrere s’entén una religió. Existien epifanies, igual com hi ha hagut aparicions de sants, àngels o de la Mare de Déu. Existien miracles i fets extraordinaris, com quan l’any 293 aC cau una pesta horrorosa a la Ciutat Eterna. De cada deu, en queien vuit. Les autoritats romanes decideixen fer cap a Delfos, al Temple d’Apol·lo, déu guaridor, a preguntar a l’oracle per on s’han de girar per aturar l’epidèmia. Apol·lo és clar: han d’anar a Epidaure i demanar clemència al seu fill Asclepi, que també té el do de la medicina. Ho fan així i tenen una revelació: el metge divinal se’ls apareix i els diu que s’enduguin la seva estàtua (Asclepi assegut en un tron d’or i ivori) fins a l’illa Tiberina de Roma, el petit bocí de terra al mig del riu Tíber, on ja hi havia un temple a Apol·lo. Tal dit, tal fet. En mig de processons, cants i pregàries, l’estàtua és duta a Roma i immediatament s’acaba la pesta. No els sona de res?

Les primeres missions lunars es van batejar amb el nom d’Apol·lo a la babalà

Cal, doncs, tenir ben present que la base és una religió. És com si la missió hagués estat batejada com santa Helena. El problema principal és que tot es fa de pressa i malament. Les primeres missions lunars de les dècades dels anys 60 i 70 del XX, es van batejar amb el nom d’Apol·lo a la babalà. En un esmorzar de treball a Washington el senyor Abraham Silverstein, director de l’oficina de programes de vols espacials de la NASA va recordar els Himnes Homèrics que havia estudiat quan feia grec i recordava que Apol·lo té l’epítet del déu que fereix de lluny. La idea era semblant. Des de lluny havien d’encertar i ‘ferir’ la Lluna. D’aquesta manera tan poca solta es va triar el nom d’Apol·lo.

Ara s’ha triat el nom d’Àrtemis (paraula esdrúixola, que cap locutor de ràdio ni de televisió no hi ha manera que ho digui com cal) la germana bessona d’Apol·lo, perquè se la considera una deessa lunar. I perquè certes pressions feministes, així ho van aconseguir.

Doncs no. Tot és erroni. Apol·lo fereix de lluny, perquè amb el seu arc d’or, llença sagetes als homes que tindran una mort sobtada, però dolça, sense dolor; és el qui mor de manera plàcida. El mateix arc té sa germana, i fa el mateix, però a les dones.

Ambdós són déus de la puresa, de l’espiritualitat sublim, però ell és bell, digne i paorós (la resta dels déus en assemblea a l’Olimp s’aixequen quan ell entra) i ella també fa por, perquè és feréstega, indòcil, cruel, salvatge i desconcertant. És la caçadora que fuig dels éssers humans i només corre per llocs selvàtics i cims agrests rere bèsties ferotges. No vol saber res de la raça humana. Patrona de les Amazones, és venjativa i al caçador Orió (el nom de la càpsula on van els astronautes) el va assassinar perquè volia tenir relacions íntimes. Àrtemis odia Afrodita, deessa de l’amor.

Apol·lo és déu de la Llum Espiritual i Àrtemis de la Llum fosca, de la qual no te’n pots refiar

Ambdós no suporten el contacte amb l’ésser humà. Apol·lo en la batalla dels déus a la Ilíada, una batalla paral·lela a la que s’esdevé a Troia, refusa lluitar amb el seu oncle Posidó, dient-li: «seria imprudent que lluités contra tu per causa dels homes, que brosten i es marceixen com les fulles dels arbres». Gira cua i se’n va.

Avançat el cristianisme, van equiparar Apol·lo al Sol i Àrtemis a la Lluna. Fals. Hèlios i Selene són els déus del Sol i la Lluna. En realitat, Apol·lo és déu de la Llum Espiritual i Àrtemis de la Llum fosca, la lunar, de la qual no te’n pots refiar.

En resum, des d’un punt de vista teològic antic, i fetes aquestes puntualitzacions, potser no serien els noms més encertats per aquestes missions tan perilloses.

© Diari de Tarragona