Creado: 04.04.2026 | 05:00

Actualizado: 04.04.2026 | 05:00

La setmana passada va girar entorn del cas de la Noelia Castillo, la jove de 25 anys que va sol·licitar i obtenir un suïcidi assistit. Els detalls són de domini públic. El pare havia provat d’aturar aquesta decisió per la via judicial, però no se’n va sortir i la noia ja és morta.

Uns l’han enaltit, presentant-la com a paradigma de la llibertat suprema, entesa com el poder de disposar a voluntat de la vida i de la mort.

D’altres ho han viscut com un fracàs absolut del sistema: el fet que aquesta criatura passés per traumes i problemes psiquiàtrics greus fins al punt de no voler viure posa en relleu la malaltia més colpidora de totes com a societat: la solitud. La incapacitat d’acompanyar-la i protegir-la que l’han dut a prendre una resolució tan lamentable. Perquè la pèrdua d’una vida humana, triada o no, és sempre un fet que hem de lamentar.

La Noelia ens ha posat davant de la nostra pròpia limitació, de la nostra vulnerabilitat, del misteri del mal i de la llibertat. Parlo de l’exercici de la llibertat........

© Diari de Tarragona