Creado: 18.04.2026 | 05:00

Actualizado: 18.04.2026 | 05:00

La Fàtima, una alumna de la classe d’oratòria, em va explicar l’altre dia una anècdota molt interessant mentre preparàvem el discurs de final d’assignatura. El tema és «L’art i la meva història». Es tracta de relacionar una obra d’art amb una circumstància personal —un record, un vincle, un viatge, un paral·lelisme amb un personatge... Poden triar una pintura, una escultura, un monument... qualsevol expressió artística. Tinc una alumna que treballa sobre una desfilada i una altra que se centra en la pel·lícula de Soul, encara que habitualment trien un quadre.

És un treball llarg i força tècnic. Ho han de tenir tot memoritzat i només poden acompanyar-se d’un suport visual, unes imatges que ajudin a visualitzar millor el contingut o el concepte que l’orador emfasitza. A més, s’han de cenyir a una estructura i un temps concret: nou minuts amb un marge de vint segons. Si no, no poden obtenir l’excel·lent.

Mentre preparava l’anàlisi pictòrica de l’obra que havia triat —una Mare de Déu gòtica—, la noia em va comentar que el mantell era blau perquè, antigament, aquest pigment era molt costós d’elaborar i, per tant, s’utilitzava només per a ressaltar allò que tenia una importància especial. Era........

© Diari de Tarragona