Creado: 05.04.2026 | 05:00

Actualizado: 05.04.2026 | 05:00

Per arribar al poble he de travessar bona part de la plana de Lleida —l’Urgell, el Segrià…— que en aquesta època està esclatant. Una mica entrada la primavera, encara queden alguns arbres en plena florada i, sobretot, verdegen tots els trossos plantats de cereals amb un color que dura poc, com passa amb la floració dels arbres fruiters: dues setmanes a tot estirar. Si bufa una mica de vent, els camps de blat fan l’efecte de l’aigua sobre una planxa de vidre. Vaig arribar de nit a casa i no em vaig adonar de la catàstrofe que m’esperava al matí. L’heura ha mort. No és una heura qualsevol. Són gairebé vuitanta metres quadrats —ocupa tres panys de paret de la casa— coberts per l’arbust. Fa molt goig de veure i omple els ulls. Mon pare m’ha dit que les arrels s’han ofegat perquè els testos són massa petits, que els volia canviar aquesta Setmana Santa, però que no hi hem arribat a temps. Quina pena. He feinejat pel jardí, trist. També és casualitat que en plena primavera ens passi tot això. O no, no ho sé. Hem trucat al jardiner del poble, una mica a la desesperada. Ha tingut la bondat de venir a casa i ha examinat la planta amb cura, mirant-se-la molt de prop una estona llarga. L’expectació era gran. «No és morta, no. És viva. Mireu aquests llucs aquí, aquí, aquí —anava assenyalant unes puntes verdes—. Encara es pot salvar». Alegria. He pensat que l’heura també festejava la diada que celebrem avui, Pasqua de Resurrecció, com un avís que la festa és pels homes, però també per la resta de la creació. He anat content a la cerimònia de la Vigília Pasqual. Davant la parròquia m’he trobat amb un dels meus cunyats, que aparcava en un espai reservat a cotxes funeraris. Li he fet veure el senyal amb la restricció. «No em posaran cap multa, perquè venim a la Vigília Pasqual. No és pàrquing per morts, avui, que celebrem la resurrecció de Jesús», ha dit, molt flamenc. No l'han multat. Dilluns li ensenyaré l’heura.

© Diari de Tarragona